Studying science communication in the information age

Registration for the Open University’s (UK) postgraduate course SH804
Communicating science in the information age has been extended to 11 January 2010.

Further information about the course is available at:
http://www3.open.ac.uk/study/postgraduate/course/sh804.htm

Alternatively, you can download a leaflet about the course from the
following entry on the ISOTOPE website: http://isotope.open.ac.uk/SH804

The Open University now has a Student Budget Account
(http://www.open.ac.uk/ousba). This is a convenient way to pay your course fees. You can register for a course many months before its start date. The Open University will require payment in full, but if you charge your fees to OUSBA you can ‘Register Now – Pay Later’.

Dr. Richard Holliman
Senior Lecturer in Science Communication
Science Faculty
The Open University
Walton Hall
Milton Keynes
MK7 6AA
Tel +44 (0)1908 654646

For more information about my teaching, research and science outreach and public engagement interests, see
http://www.open.ac.uk/personalpages/r.m.holliman

For the ISOTOPE website, select http://isotope.open.ac.uk

The Open University is incorporated by Royal Charter (RC 000391), an exempt charity in England & Wales and a charity registered in Scotland (SC 038302).

Cervesa: aliment líquid‏, al QuèQuiCom

La cerveseria més antiga d’Europa està a Catalunya, té sis mil anys. Quèquicom tasta la fórmula original. Què explica que la cervesa agradi a tantes generacions? Per què després de fer exercici físic ve de gust prendre’s una cervesa? Com és que la seva escuma és densa i persistent?

A la Cova de Can Sadurní, al Garraf, s’han trobat les restes de cervesa més antigues d’Europa. Ja en feien fa més de 6.000 anys i els ingredients no són gaire diferents dels que es fan servir ara. La reportera Samantha Vall la tasta juntament amb el director de l’excavació, Manel Edo.

El Dr. Juan Ramon Barbany, professor de fisiologia UB i metge de l’esport, explica que la cervesa és una beguda que es caracteritza perquè té un contingut molt semblant als elements que perdem amb la suor. Té sodi, potassi, magnesi, vitamina B1, zinc i antioxidants. Per això, després de fer exercici físic ve de gust prendre-se’n una. Recomana, però, no prendre’s més de dues mitjanes al dia, perquè no s’ha d’oblidar que l’alcohol té efectes no desitjables.

També hi col·laboren Pablo Vijande, propietari de la microcerveseria del Montseny i el sommelier del Bulli, Ferran Centelles.

Ja és a http://www.quequicom.cat , tot i que el programa que s’emet Divendres a les 21,30h i dissabtes a les 12.30h al C33.

Informa: Juame Vilalta

Les dues cultures: cinquanta anys després

LES DUES CULTURES: CINQUANTA ANYS DESPRÉS. Presentació del llibre “Història de la Divulgació Científica” de Sergi Cortiñas

Debat en el marc de la cloenda de la XIV edició del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental IDEC-UPF

L’Observatori de la Comunicació Científica (OCC-UPF) i l’Institut d’Educació Continuada (IDEC-UPF) us conviden a l’acte de cloenda de la XIV edició del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental IDEC-UPF (MCC14). La sessió tindrà lloc el proper dijous 17 de desembre a l’Aula de Graus del Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. L’acte consistirà en un debat al voltant del cinquanta aniversari de la conferència “The two cultures and the scientific revolution”, de Charles P. Snow, i la presentació del llibre “Història de la divulgació científica”, de Sergi Cortiñas.

El 7 de maig de 1959, el físic i escriptor britànic Charles P. Snow criticava, en la conferència “The two cultures and the scientific revolution” que pronuncià a Cambridge, la distinció cultural creada pel sistema educatiu i els intel•lectuals de l’època. Segons aquella societat, arts i humanitats, com a fet cultural, es distingien de les ciències. Els mateixos humanistes i científics havien obert una bretxa entre aquestes dues cultures que, segons Snow, suposava una de les principals traves per a l’avanç de la societat i la resolució de problemes.

La cloenda del MCC14 també comptarà amb la presentació del llibre de Sergi Cortiñas “Història de la divulgació científica”. L’obra descriu i interpreta els episodis i personatges fonamentals de la història de la divulgació científica a Occident. Per a fer-ho, Cortiñas estructura el seu assaig en quatre tradicions i les seves principals figures: l’humanisme de la Itàlia renaixentista i Galileu com a primer gran divulgador científic; la tradició francesa dels segles XVIII i XIX i Flammarion; El corrent centreeuropeu i Einstein; i, finalment, la tradició anglosaxona dels segles XIX i XX amb noms com Darwin, Faraday, Asimov, Sagan o Gould.

Participen:

MIGUEL ÁNGEL QUINTANILLA. Catedràtic de Lògica y Filosofia de la Ciència de la Universidad de Salamanca i ex Secretari d’Estat de Universitats i Recerca

JOSEP MARIA CASASÚS. Catedràtic de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i director acadèmic de l’Observatori de la Comunicació Científica (OCC-UPF)

SERGI CORTIÑAS. Professor agregat de Periodisme a la UPF

GEMA REVUELTA. Subdirectora del OCC-UPF i del Màster en Comunicació Científica IDEC-UPF

Introdueix i modera l’acte:

VLADIMIR DE SEMIR. Director del OCC-UPF i del Màster en Comunicació Científica IDEC-UPF

LLOC: Aula de Graus del Campus de la Comunicació. UPF. Roc Boronat, 138. Barcelona.

DIA I HORA: 17 de desembre a les 19:00.

DIVU*CIENCIA PARTICIPARÀ A LA NOVA EDICIÓ D‘ART TECH MEDIA 2009

Del 18 al 21 de desembre se celebrarà a Barcelona el II Congrés Internacional ART TECH MEDIA. Innovació, Xarxes i Nous Mitjans a la Cultura i en el Desenvolupament Social.

Concebut com un espai de trobada entre l’art, la creació i la innovació, ART TECH MEDIA s’adreça a representants institucionals, de l’àmbit artístic, empreses tecnològiques, universitats, centres de recerca, mitjans de comunicació, fundacions i altres organitzacions socials.

L’objectiu principal de l’edició d’enguany és debatre i articular propostes que incideixin en la implantació i coneixement dels nous mitjans i el desenvolupament de xarxes que impulsin la aliança Art, Ciència, Innovació, Tecnologia i Institucions com a vehicle d’integració i desenvolupament social.

Divu*Ciencia será un dels participants d’aquesta segona edició del congrés; presentarà alguns dels seus nous projectes i, també, formarà part d’una de les taules de debat. La cita serà el proper 18 de desembre a l’auditori de Barcelona Activa (c/ Llacuna, 162. 08018 Barcelona). Et convidem a conèixer les idees i creacions més innovadores del panorama nacional i internacional i a descobrir les noves propostes de divu*Ciencia.

Més informació i inscripcions: www.artechmedia.net

Publicada la novel·la «Codi genètic», d’Amàlia Lafuente

Es publica la novel·la «Codi genètic», de la professora de la UB Amàlia Lafuente

La passada setmana es va publicar l’obra Codi genètic (Editorial Proa), la primera novel·la d’Amàlia Lafuente, professora del Departament d’Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia de la Facultat de Medicina de
la UB. L’obra ha estat guardonada amb el XVIII Premi Ciutat de Badalona de Narrativa i amb el XXII Premi Literari Països Catalans Solstici d’Estiu (2009) que convoca l’Ajuntament de Badalona.

La trama gira al voltant d’una jove científica que investiga un fàrmac per tractar l’Alzheimer i que assisteix a l’arribada del seu nou superior, un fitxatge estel·lar que canviarà el rumb de la seva recerca.

Es tracta d’un thriller de ritme intens, trenat amb una intriga científica i un afer sentimental que qüestiona l’existència d’un codi deontològic. La novel·la de Lafuente s’adreça al públic en general, tot i que, tal com comenta l’autora, «potser poden estar més motivades a la lectura les persones que es dediquen a la recerca». L’autora, que reconeix que l’obra no és autobiogràfica, explica com en la novel·la «es veuen reflectides les grans inversions que s’estan fent en grans infraestructures, enfront dels laboratoris petits, que sobreviuen amb pocs mitjans».

Amàlia Lafuente (Barcelona, 1952) és l’actual secretària del Departament
d’Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia, i fa recerca en el
camp de la farmacogenètica, una disciplina que estudia la variabilitat
que els gens aporten a la resposta als fàrmacs i que, en el futur,
permetria fer una predicció, mitjançant la genètica, de quin fàrmac és
millor per a cada persona i en quina dosi. També ha estat investigadora
associada a la Universitat de Berkeley i el 2006 va obtenir el Premi
Internacional Hipòcrates d’Investigació Mèdica sobre Nutrició Humana. El
seu vessant com a escriptora es vincula a l’Escola d’Escriptura de
l’Ateneu Barcelonès, on el 2004 va guanyar el primer premi en Guió del
certamen que convoca aquesta escola. També va ser finalista en la
modalitat de narrativa breu al certamen Districte V (2006).

Enllaços:
http://amalialafuente.blogspot.com/
http://www.proa.cat/ca/llibre/codi-genetic_11470.html

El Futur de l’Energia, Café Científic a la Pedrera

Avui, dijous 3 de desembre a les 19.30h a La Pedrera de Caixa Catalunya hi parlarem de “El Futur de l’Energia”. Algunes de les preguntes que ens podrem fer són: Quina serà l’energia del futur? Cal que canviem els nostres hàbits de consum? És l’energia nuclear perillosa o és el futur?…

Per a xerrar una estona sobre tots aquests temes, hem convidat a: 

- Francisco Calviño. Departament de Fïsica i Enginyeria Nuclear.
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
- José María Roqueta. Asociación Española para la promoción de la
Cogeneración (COGEN España).
- Gabriella Saibene. Grup de Física del Plasma. Fusion for Energy.

Informa:

Laia Cendrós
Dpt. Comunicació & Relacions Públiques
CRG-Centre de Regulació Genòmica
C/ Dr. Aiguader, 88 - PRBB
08003 Barcelona
Tel. +34 93 316 02 37
www.crg.es

Exposición Científicas Invisibles, en Valencia

Dónde: Valencia – Comunitat Valenciana

Cuándo: 11/11/2009 – 06/01/2010

Tipo de evento: Exposición

La exposición abierta al público hasta el 6 de enero de 2010 en el Jardín Botánico de Valencia recoge la historia de mujeres que han dedicado sus vidas a la actividad investigadora en diferentes ámbitos y que hasta hace relativamente poco eran prácticamente desconocidas por el público. Se dan unas pinceladas sobre las mayores científicas e inventoras de la historia. Ecologistas, físicas, astrofísicas, médicas, biólogas, químicas, matemáticas, informáticas y psicólogas, todas tienen cabida en la muestra. Entre ellas, algunos nombres más conocidos como Marie Curie y otros no tanto como la química dedicada al estudio del medio ambiente Ellen Swallow Richards, la primera mujer admitida en el MIT (Massachusetts Institute of Technology).

Una sección especial de la muestra del Botánico está dedicada a las científicas valencianas que en la actualidad trabajan en nuestras universidades. Estas siete mujeres destacan en sus respectivos campos, consiguiendo prestigiosos premios y publicando en las más importantes publicaciones internacionales. En la exposición, el visitante podrá conocer más acerca de su campo de investigación y sobre su experiencia personal como mujeres dedicadas a la ciencia.

Fuente: Plataforma SINC

Investigación y Ciencia, Diciembre 2009

Benvolguts,

Ja teniu aquí la revista de desembre.  Us anuncio només els articles principals. La resta del sumari ja sabeu que el trobareu al nostre web http://www.investigacionyciencia.es (cliqueu a “contenido”)

ARTICULOS DICIEMBRE 2009

Astrofísica > ESTRELLAS NEGRAS, por C. Barceló, S. Liberati, S. Sonego y M. Visser
Neurociencia > POTENCIADORES DE LA COGNICIÓN, por Gary Stix
Energía > EXPLOTACIÓN DE LAS RESERVAS DE PETRÓLEO, por Leonardo Maugeri
Arqueología > LAS CIUDADES PERDIDAS DEL AMAZONAS, por Michael J. Heckenberger
Biología > EL RIBOSOMA Y LA TRADUCCIÓN GENÉTICA, por D.
A. Colón y A. Vila Sanjurjo
Medicina > PASADO, PRESENTE Y FUTURO DE LAS VACUNAS, por N. Garçon y M. Goldman
Historia > LA INVESTIGACIÓN DEL SOL EN LA ÉPOCA DE
GALILEO, por H. Bredekamp
Materiales > MÁS DURO QUE EL DIAMANTE, por D. Errandonea
Seguridad > PRIVACIDAD E INTERNET CUÁNTICA, por Seth Lloyd
Incluye el recuadro: OTRA SOLUCIÓN, DISTORSIONAR EL PERFIL DE USUARIO, por A. Viejo y J. Castellà-Roca

Bona lectura,

Informa: Laia Torres i Casas – Investigación y Ciencia

Noves dades de la representació femenina en la recerca europea

Noves dades de la representació femenina en la recerca europea:
http://tinyurl.com/yhkwfw7

Informa: Octavi Planells.

Camí a Copenhaguen (COP15): com informar amb rigor del tema climàtic?

JORNADA PER A PERIODISTES PROFESSIONALS I ESTUDIANTS DE PERIODISME
Camí a Copenhaguen (COP15): com informar amb rigor del tema climàtic?

Dia: divendres 4 de desembre 2009
Hora: de 12 h a 14 h
Lloc: Col·legi de periodistes. Rambla de Catalunya 10, 1a Planta
Activitat gratuïta

PROGRAMA
12:00 h Benvinguda i presentació de la jornada a càrrec de Cristina
Ribas, vicepresidenta de l’Associació Catalana de Comunicació
Científica (ACCC)
12:15 h Les negociacions del clima. Visió 360º, perspectiva
ambiental/social/econòmica. Procés polític, actors claus, resultats
esperats. Vessants pro COP i vessants més crítiques, visions oficials,
visions ONGs. Comunicacions confuses.
Josep Puig, Ecoserveis

12:45 h L’estat de la qüestió actual. Què ens hi juguem a la COP15?El
rerefons de les COPs. La situació a Catalunya. Paper dels periodistes
en la COP15.
Josep Garriga, expert en Canvi Climàtic

13:15 h Les negociacions del clima als mitjans de comunicació.
Paper dels mitjans en el traspàs de la informació científica sobre la
realitat d’un canvi climàtic provocat
per les activitats humanes.
Joana Díaz, periodista de Sostenible

13:45 h TAULA RODONA
Mitjans de comunicació i canvi climàtic a debat. Moderadora: Joana Díaz
14 h Cloenda
Amb el suport de: Ecoserveis / Diputació de Barcelona / Associació
Catalana de Comunicació Científica (ACCC) / Col·legi de Periodistes de Catalunya

Informa: Joaquim Elcacho