Dónde: Valencia – Comunitat Valenciana

Cuándo: 11/11/2009 – 06/01/2010

Tipo de evento: Exposición

La exposición abierta al público hasta el 6 de enero de 2010 en el Jardín Botánico de Valencia recoge la historia de mujeres que han dedicado sus vidas a la actividad investigadora en diferentes ámbitos y que hasta hace relativamente poco eran prácticamente desconocidas por el público. Se dan unas pinceladas sobre las mayores científicas e inventoras de la historia. Ecologistas, físicas, astrofísicas, médicas, biólogas, químicas, matemáticas, informáticas y psicólogas, todas tienen cabida en la muestra. Entre ellas, algunos nombres más conocidos como Marie Curie y otros no tanto como la química dedicada al estudio del medio ambiente Ellen Swallow Richards, la primera mujer admitida en el MIT (Massachusetts Institute of Technology).

Una sección especial de la muestra del Botánico está dedicada a las científicas valencianas que en la actualidad trabajan en nuestras universidades. Estas siete mujeres destacan en sus respectivos campos, consiguiendo prestigiosos premios y publicando en las más importantes publicaciones internacionales. En la exposición, el visitante podrá conocer más acerca de su campo de investigación y sobre su experiencia personal como mujeres dedicadas a la ciencia.

Fuente: Plataforma SINC

Benvolguts,

Ja teniu aquí la revista de desembre.  Us anuncio només els articles principals. La resta del sumari ja sabeu que el trobareu al nostre web http://www.investigacionyciencia.es (cliqueu a “contenido”)

ARTICULOS DICIEMBRE 2009

Astrofísica > ESTRELLAS NEGRAS, por C. Barceló, S. Liberati, S. Sonego y M. Visser
Neurociencia > POTENCIADORES DE LA COGNICIÓN, por Gary Stix
Energía > EXPLOTACIÓN DE LAS RESERVAS DE PETRÓLEO, por Leonardo Maugeri
Arqueología > LAS CIUDADES PERDIDAS DEL AMAZONAS, por Michael J. Heckenberger
Biología > EL RIBOSOMA Y LA TRADUCCIÓN GENÉTICA, por D.
A. Colón y A. Vila Sanjurjo
Medicina > PASADO, PRESENTE Y FUTURO DE LAS VACUNAS, por N. Garçon y M. Goldman
Historia > LA INVESTIGACIÓN DEL SOL EN LA ÉPOCA DE
GALILEO, por H. Bredekamp
Materiales > MÁS DURO QUE EL DIAMANTE, por D. Errandonea
Seguridad > PRIVACIDAD E INTERNET CUÁNTICA, por Seth Lloyd
Incluye el recuadro: OTRA SOLUCIÓN, DISTORSIONAR EL PERFIL DE USUARIO, por A. Viejo y J. Castellà-Roca

Bona lectura,

Informa: Laia Torres i Casas – Investigación y Ciencia

Noves dades de la representació femenina en la recerca europea:
http://tinyurl.com/yhkwfw7

Informa: Octavi Planells.

JORNADA PER A PERIODISTES PROFESSIONALS I ESTUDIANTS DE PERIODISME
Camí a Copenhaguen (COP15): com informar amb rigor del tema climàtic?

Dia: divendres 4 de desembre 2009
Hora: de 12 h a 14 h
Lloc: Col·legi de periodistes. Rambla de Catalunya 10, 1a Planta
Activitat gratuïta

PROGRAMA
12:00 h Benvinguda i presentació de la jornada a càrrec de Cristina
Ribas, vicepresidenta de l’Associació Catalana de Comunicació
Científica (ACCC)
12:15 h Les negociacions del clima. Visió 360º, perspectiva
ambiental/social/econòmica. Procés polític, actors claus, resultats
esperats. Vessants pro COP i vessants més crítiques, visions oficials,
visions ONGs. Comunicacions confuses.
Josep Puig, Ecoserveis

12:45 h L’estat de la qüestió actual. Què ens hi juguem a la COP15?El
rerefons de les COPs. La situació a Catalunya. Paper dels periodistes
en la COP15.
Josep Garriga, expert en Canvi Climàtic

13:15 h Les negociacions del clima als mitjans de comunicació.
Paper dels mitjans en el traspàs de la informació científica sobre la
realitat d’un canvi climàtic provocat
per les activitats humanes.
Joana Díaz, periodista de Sostenible

13:45 h TAULA RODONA
Mitjans de comunicació i canvi climàtic a debat. Moderadora: Joana Díaz
14 h Cloenda
Amb el suport de: Ecoserveis / Diputació de Barcelona / Associació
Catalana de Comunicació Científica (ACCC) / Col·legi de Periodistes de Catalunya

Informa: Joaquim Elcacho

Exposición: “More to Love: Pensar el sida desde el Arte”
1/12/2009 – 1/03/2010
Casa Asia
Palau Baró de Quadras
Avda. Diagonal 373, 08008 Barcelona
Entrada gratuita

Hoy día 1 de diciembre se celebra el Día Mundial de la Lucha contra el Sida, que se conmemora anualmente desde 1988 con el objetivo de dar a conocer los avances contra la epidemia mundial de sida causada por la extensión de la infección del VIH. El día 1 de diciembre fue escogido porque el primer caso de sida fue diagnosticado en este día en 1981.

Informa: Anna Lozano

More info: Blog Ciencias en las Artes

http://cienciaenlasartes.wordpress.com/2009/12/01/more-to-love-pensar-el-sida-desde-el-arte/

- La FECYT, juntament amb l’ACCC organitzen el congrès “Comunicar Ciencia en Red”, ComCiRed 

- Es celebrarà a Barcelona, els dies 30 de novembre i 1 de desembre. Està dirigit a tots els interessats en la feina en xarxa en l’àmbit de la difusió i divulgació de la ciència i la innovació.

- S’exposaran aspectes rellevants relacionats amb l’ús de la Xarxa tant com a mitjà de comunicació i gestió de la informació com a agent facilitador per constituir, enfortir i optimitzar el treball de xarxes de professionals de la comunicació i la divulgació científiques.

Barcelona, 27 de novembre de 2009. La Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, FECYT, organitza el congrès Comunicar Ciencia en Red, ComCiRed, en col·laboració amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). Aquest congrès, que tindrà lloc els dies 30 de novembre i 1 de desembre al Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (C/ Roc Boronat, 138), pretèn ser un punt de trobada per a tots aquells que creuen en el treball en xarxa com a eina per a millorar la difusió i la divulgació de la ciència i la innovació. El congrès Comunicar Ciencia en Red s’inscriu en el marc de la Societat del Coneixement i l’ús de les tecnologies de la Informació i la Comunicació per tal d’optimitzar el treball col·lectiu de comunicadors i divulgadors de la ciència en general, i dels membres de les xarxes posades en marxa per la FECYT en particular, com les xarxes de Museus Científics, d’Unitats de Cultura Científica i de la Innovació i de coordinadors autonòmics de comunicació i divulgació de la ciència.

El programa de ComCiRed es divideix en dues parts que coincideixen amb els dos dies de celebració del congrès. La primera explorarà exemples d’usos de la Xarxa i les funcionalitats que aquesta ofereix per a gestionar informació i continguts, a la vegada que reforcen la capacitat de fer-ho de forma col·lectiva, en xarxa. La segona part aprofundirà en la descripció de bones pràctiques de treball en xarxa, entre les xarxes que vertebra la FECYT, i servirà per posar en comú les conclusions obtingudes en el fòrum ComCiRed, espai virtual de discussió a travès del qual s’han generat continguts entre tots els inscrits que s’han incorporat als continguts del programa.

Les xarxes de divulgació i comunicació de la ciència i la innovació permeten optimitzar els recursos tant humans com econòmics dels seus integrants, evitar duplicitats, millorar la coordinació i incrementar l’àmbit geogràfic d’actuació i la posada en marxa de serveis comuns i activitats conjuntes.

Més informació a: http://www.comcired.es/

Isabel Troytiño  – Secretaria Tècnica Associació Catalana de Comunicació Científica – C/ Rambla de Catalunya 10, 1r  08007 – Barcelona

secretaria-tecnica@accc.cat

Què ens fa por de la ciència?         

El nou número de Mètode dedica el seu monogràfic central a una qüestió molt present en la societat actual. Sota el títol Les pors a la ciència: La percepció social de la investigació científica, el monogràfic coordinat per Manel Porcar (Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València) analitza els temors de la societat envers els transgènics, la biotecnologia, la nanotecnologia, l’LHC o l’energia nuclear. A més, el monogràfic es tanca amb una interessant entrevista a Richard Dawkins.
I a més

Realitat i ficció dels transgènics L’èxit dels cultius transgènics contrasta amb la mala imatge que tenen. Els transgènics, està ben clar, no agraden. Quant de real tenen aquestes possibilitats esgarrifoses que atribuïm als transgènics?

L’agulla de Buffon Arran del problema de l’agulla de Buffon, plantejat el 1733, es va desenvolupar tota una teoria matemàtica. Algunes implicacions directes d’aquest problema encara són utilitzades en estereologia pràctica.
Una majestuosa galàxia en espiral M74 és una de les galàxies espirals més cridaneres del nostre cel, visible amb uns bons prismàtics en la constel·lació de Peixos, a uns 30 milions d’anys llum de la Terra.
Consulta les darreres novetats de Mètode en:
http://www.metode.cat
http://www.revistametode.com

 ”Una revolució en miniatura. Nanotecnologia i disciplines convergents”, d’Amador Menéndez, és l’obra guanyadora del XV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General de la Universitat de València, dotat amb 18.000 euros, amb el patrocini de la Fundació Bancaixa. Aquest manuscrit ens mostra els avenços més recents en nanotecnologia.

“La ciència intenta dir allò que no està dit. La poesia intenta dir allò que en ocasions ja està dit, però de manera diferent. Considere que un llibre de divulgació científica ha de ser una mescla d’ambdues disciplines”, argumentava Menéndez, qui afegia: “aquest ha estat el meu propòsit mostrar els nous rumbs cap als quals caminen la ciència i la tecnologia d’allò més menut, però amb un llenguatge accessible al gran públic. Espere haver-ho aconseguit”.

Amador Menéndez (Oviedo, 1969), doctor en química per la Universitat d’Oviedo, fa recerca en el Centre d’Investigació en Nanomaterials i Nanotecnologia (CINN)

Menéndez és autor del sistema expert MOLFINDER, primer sistema que, amb tècniques d’intel·ligència artificial, permet visualitzar l’enllaç químic i els mons atòmic i molecular a partir de dades de difracció de raigs X.

Especialment sensibilitzat amb la divulgació científica, ha creat i coordinat nombrosos projectes relacionats amb les noves tecnologies i la divulgació de la ciència i la tecnologia, adreçats especialment als joves, com ara el programa «Encuentros en la Red», el qual ha estat guardonat amb diversos premis. A més, col·labora amb alguns mitjans de comunicació i amb revistes especialitzades en divulgació de la ciència.

PER UNA SOCIETAT CIENTÍFICAMENT INFORMADA

“Vivim en una societat cientifico-tecnològica. Amb freqüència ens bombardegen amb el fantasma del canvi climàtic o la perillositat de les antenes de ràdio. Una societat científicament informada podrà participar amb racionalitat en la presa de decisions i serà menys susceptible de manipulació per grups de pressió”, apuntava el científic. Per aquest motiu, Menéndez estima que iniciatives com aquests premis de divulgació científica “són un mitjà magistral per a acostar la ciència a tots els sectors de la societat. Així, els científics podem complir la nostra obligació de dir a la societat què fem, per què ho fem i per a què ho fem”, explicava l’autor.

Així, l’autor guardonat va voler felicitar els qui d’una manera o d’una altra fan possible aquest Premi Europeu de Divulgació Científica: “la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València i Edicions Bromera. Són ja quinze edicions d’aquest, que no serien possibles sense l’entusiasme, la professionalitat i la generositat dels seus organitzadors i patrocinadors”. I va concloure: “Vaig rebre la notícia de la concessió del premi amb immensa alegria i emoció. Em sent molt honrat i agraït perquè m’hagen considerat mereixedor d’aquesta distinció. Tanmateix, és per a mi motiu d’orgull unir el meu nom a la llista dels que m’han precedit, siga en qualitat de finalistes o de guanyadors. Tots ells han estat i continuen estant per a mi mestres i referents de la divulgació científica”.

Informa: MªJosep Picó

Jornada Comunicar ciència amb imaginació III

Com escriure i parlar de ciència a l’aula

CosmoCaixa Barcelona

21 de novembre de 2009

10.00 – “EL viatge dels collverds”, “Sense fronteres”

Presentació de jocs interactius per provocar la implicació de l’alumnat en una determinada temàtica i en la dinàmica de la classe. S’utilitzen activitats algunes de les quals es poden resoldre intuïtivament i altres que demanen coneixements adquirits o recerca d’informació.

Pilar Porredon és biòloga i química i catedràtica d’Ensenyament Secundari. A part de docent ha treballat en diversos projectes d’intercanvi educatiu i és coautora de llibres de text d’ESO i Batxillerat

Elena Vallvé és biòloga i experta en comunicació científica. Ha treballat com a docent i en l’edició de materials educatius i de divulgació científica

10.50 – “About fishes and other beings of the sea”

Presentació distesa en anglès amb l’objectiu d’establir un diàleg entretingut a través de preguntes senzilles. Es pretén augmentar el vocabulari i l’expressió en anglès i aclarir alguns aspectes sobre organismes marins.

Ma. Jesús Escuder-Cofiner és biòloga i catedràtica d’Ensenyament Secundari. Ha participat en diversos programes d’intercanvi educatiu i és coautora de llibres de text d’ESO i Batxillerat.

11.20 – Pausa-cafè

11.40 – Ciència i meravella: l’aventura dels Encantats

A l’aventura dels Encantats el repte és recuperar l’instint de la ciència, la meravella davant l’esclat de la vida i els misteris de la mort, tornar-nos a omplir de totes aquelles emocions que van impulsar els nostres avantpassats a preguntar-se com és el nostre món i descobrir què hi ha més enllà.

Ru Pla llicenciada en filosofia i escriptora. Recentment ha publicat el seu primer llibre: La pedra robada, que obre la trilogia d’aventures El Món que Dorm.

12.20 – Projecte COMconèixer

COMconèixer és un projecte col·laboratiu que es proposa innovar en la construcció i creació social de coneixement amb l’ús d’una metodologia pedagògica experimentada i basada en eines tecnològiques avançades.

Mireia Montané es directora de la Oficina de Cooperació educativa i Científica internacional del Dept. d’Educació de la Generalitat de Catalunya

13.20 – Fa molt, molt temps, quan el món era nen…

Arran del seu recent llibre “Mi primer libro de la Prehistoria” l’arqueòleg ens explica com la investigació es transforma en un conte. El que sembla producte de la imaginació sorgeix de la informació científica.

Juan Luís Arsuaga es paleoantropòleg. Codirector de les excavacions dels jaciments Pleistocens d’Atapuerca. Premi Príncipe de Asturias 1997 d’Investigació Científica i Tècnica.