Presentació del llibre Les etapes de la vida, del Dr. Antoni Bayés de Luna

Invitació a la presentació del llibre

Invitació a la presentació del llibre

L’acte de presentació del llibre escrit pel Dr. Antoni Bayés de Luna “Les etapes de la vida” (Reflexions d’un cardiòleg sobre el desenvolupament de la personalitat) tindrà lloc avui, dimarts 30 de setembre, a les 19h a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (C/Carme, 47 – Barcelona) i anirà a càrrec del Sr. Fèlix Riera i el Prof. Ciril Rozman.

 

Com es forja la personalitat al llarg de la vida? Quins valors cal tenir en compte per ser feliços? De la infància a la vellesa, l’existència passa per sis etapes amb uns trets distintius que conformen la nostra manera de ser. Aquestes característiques personals i alhora pròpies de cada fase poden ser modulades per tal de reduir els seus aspectes negatius i millorar-ne els positius.

A partir de la seva fecunda trajectòria vital i professional, el reconegut cardiòleg Antoni Bayés de Luna ens suggereix de manera perspicaç la clau per aconseguir-ho, que consisteix a assumir i portar a la pràctica uns valors específics per a les diverses fases de la vida. L’autor conclou l’apartat sobre cada etapa amb una útil taula sobre “les regles d’or” a tenir en compte. Tot això a Les etapes de la vida.

El Dr. Antoni Bayés de Luna (Vic, 1936) és cardiòleg. Catedràtic de Cardiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment dirigeix el Servei de Cardiologia de l’Hospital Quirón. És alhora investigador de l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC) de l’Hospital de Sant Pau, institut a la fundació del qual va contribuir.

Més informació sobre el llibre (on podreu consultar el dossier de premsa):

http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/les-etapes-de-la-vida_10144.html

INVESTIGACION Y CIENCIA, OCTUBRE 2008

Contenido del Investigación y Ciencia, Octubre 2008:
 
Salud pública
“ALTERACIONES GENETICAS INDUCIDAS POR LA CONTAMINACION”, por Dan Fagin
La investigación en epidemiología molecular pone de manifiesto la repercusión de la contaminación en la salud y el desarrollo de la población infantil china.
 
Matemáticas
“GRUPOS SIMPLES EN JUEGO”, por Igor Kriz y Paul Siegel
El cubo de Rubik ha servido de inspiración para nuevos juegos. Quienes intenten resolverlos descubrirán los recovecos de cierto tipo de ente matemático: los grupos simples esporádicos.
 
Ambiente
“LA CRISIS DEL AGUA”, por Peter Rogers
La demanda de agua aumenta. Las técnicas actuales podrían impedir una crisis del agua, pero hay que aplicarlas pronto.
 
Medicina
“CAUSAS DE LA MIGRAÑA”, por David W. Dodick y J. Jay Gargus
Los biólogos están desentrañando los misterios médicos de la migraña, desde la formación del aura hasta el dolor.
 
Mecánica cuántica
“COMPUTACION CUANTICA CON IONES”, por Christopher R. Monroe y David J. Wineland
Se están dando los primeros pasos para construir computadoras de potencia gigantesca que calculen con átomos.
 
Alimentación
“POTENCIADORES DEL SABOR”, por Melinda Wenner
Compuestos que intensifican los sabores dulce y salado de los alimentos podrían ayudar a combatir la obesidad y las enfermedades cardíacas.
 
Geofísica
“SUPERTORMENTA SOLAR”, por Sten F. Odenwald y James L. Green
La repetición de la supertormenta solar de 1859 se convertiría en un Katrina cósmico. Causaría daños en los satélites, las redes eléctricas y las comunicaciones.
 
Física
“PLASMONES SUPERFICIALES”, por Francisco J. García Vidal y Luis Martín Moreno
Debido a su carácter bidimensional y capacidad de almacenar luz en espacios reducidos, los plasmones superficiales son firmes candidatos a desempeñar una función clave en futuros dispositivos ópticos.
 
Historia
“EL DESCUBRIMIENTO DEL ADN”, por Ralf Dahm
El verdadero descubridor del ADN aisló la molécula de la vida 75 años antes de que Watson y Crick revelaran su estructura.
 
 
*****SECCIONES***************************************
 
CIENCIA Y SOCIEDAD
“Días soleados para el silicio”, por Steven Ashley
Pequeños avances hacia una energía solar tan barata como la energía del carbón.

”La infección, un agente selectivo”, por Alfonso Navas y José Luis Martínez
La resistencia frente a la infección por microorganismos patógenos es un factor importante en la evolución de los Metazoos.
 
“Costras microbióticas en el volcán Haleakala”, por Francisco L. Pérez Sánchez
El musgo tapiza el cráter y modifica las propiedades de su suelo
 
DE CERCA
“Rojo en medio del verde”, por H. Sarmento, J. Auguet, M. Felip y J. M. Gasol
 
PERFILES
“Ian Wilmut: Células madre”, por Sally Lehrman
 
TALLER Y LABORATORIO
“Célula Couette-Taylor”, por Marc Boada Ferrer
 
DESARROLLO SOSTENIBLE
“Los Objetivos de Desarrollo del Milenio a la mitad de camino”,por Jeffrey D. Sachs
 
JUEGOS MATEMATICOS
“¿Qué es el teorema de Frege?”, por Gabriel Uzquiano
 
IDEAS APLICADAS
“Bombas de calor domésticas”, por Mark Fischetti

World Conference of Science Journalists 2009

El congrés Mundial de Periodisme Científic 2009 (WCSJ2009), que organitzen conjuntament la Association of British Science Writers (ABSW) i la World Federation of Science Journalists (WFSJ) se celebrarà a Londres (al Central Hall Westminster, a tocar de l’abadia de Westminsteri del Parlamanet) del 30 de juny al 3 de juliol de 2009.

Les dates del congrés s’han triat perquè aquesta reunió coincideixi amb la fira de ciència d’estiu que organitza la Royal Society (http://www.summerscience.org.uk/ ), a la qual estaran convidades les persones que assisteixin al congrés.

Barbie Drillsma, de l’ABSW i actual vicepresidenta de l’European Union of Science Journalists’ Associations (EUSJA) és membre del Comitè Executiu del WCSJ2009 informa que ja es pot visitar el web del congrés i veure’n el programa preliminar.

Atesa la relativa proximitat del lloc de celebració del WCSJ2009 (els dos anteriors van fer-se a Montreal i a Melbourne respectivament), confiem que la nostra representació pugui ser més nombrosa.

Més informació en el web del Congrés:
http://www.wcsj2009.org

Informa: Mercè Piqueras, Presidenta de l’ACCC.

Noves fronteres de la ciència, l’art i el pensament, en ressonància

Els propers 29, 30 de setembre i 1 d’octubre tindrà lloc a la Pedrera (Passeig de Gràcia, 92) una nova edició de l’encontre «Noves fronteres de la ciència, l’art i el pensament» que enguany, sota el títol «En Ressonància», se centrarà en la nostra relació amb l’entorn. La comunicació, el llenguatge o la música, seran alguns dels temes que es tractaran en aquesta trobada transversal.

La trobada organitzada, en col·laboració amb la UB, pel KRTU (Cultura, Recerca, Tecnologia Universals) del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Caixa Catalunya, i dirigida per Josep Perelló professor del Departament de Física Fonamental es dividirà en tres àmbits:

Ones i harmonies. Descriure l’ordre del cosmos sembla que ha de passar per la teoria de Cordes. Aquesta proposta unifica les interaccions existents, però requereix una realitat que vibra oculta als nostres ulls. Una paradoxa similar s’observa en indrets inhòspits però igualment fonamentals per entendre l’univers, com ara els forats negres. En aquest sentit, la composició musical ha experimentat ambicions comparables a la recerca d’una harmonització del tot. La ciència de l’acústica, al mateix temps, s’obsessiona cada cop més per neutralitzar el soroll ambiental i aconseguir el so del silenci.

Parar l’orella. El medi emet sons sense parar. La vibració dels àtoms a causa de la temperatura ambiental així ho exigeix. El soroll i la música han obert nous espais de percepció mitjançant l’electroacústica. Plantes, insectes i matèria inerta ens revelen el seu interior amb ultrasons. La ciència ha parat l’orella i, entre altres coses, hi ha desxifrat traces poc evidents del canvi climàtic. Mentrestant, la contaminació humana s’estén per tot l’espai sonor habitable, fins i tot el marí. El silenci, el so i l’audició reclamen una reflexió social i psicològica.

A ritme d’empatia. Els neurocientífics han trobat en la música una font per cartografiar els sentiments i la comprensió en el cervell. Aixíí, músics i compositors de qualsevol àmbit forcen les neurones a provocar-nos eufòria, alegria o angoixa. Alguns concerts busquen l’empatia amb grans masses i els cantants esdevenen icones de fama mundial. La voluntat de comunicar i sentir-se part d’un grup és immanent als humans. La parla i el llenguatge esdevenen pedra de toc i la poesia experimenta els seus límits.

Entre els ponents hi haurà Jaume Garriga catedràtic del Departament de Física Fonamental i investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB. La inscripció a l’encontre és gratuïta i és reconeix amb un crèdit de lliure elecció per la UB.

Més informació del programa i inscripcions:

http://cultura.gencat.cat/krtu

Rosa Martínez
Redactora científica
COMUNICACIÓ UB
UNIVERSITAT DE BARCELONA
Tf. 93 403 55 44 / FAX: 93 403 53 57

L’editorial de Nature tracta el debat evolució/creació

L’editorial de Nature d’aquesta setmana tracta del debat evolució/creació.

Informa: Mercè Piqueras
_______________________________________________

Editorial

Nature 455, 431-432 (25 September 2008) | doi:10.1038/455431b; Published
online 24 September 2008
 
Better to confront superstition with science than to disregard the superstitious.

The headlines were damning. “Leading scientist urges teaching of creationism in schools,” proclaimed Britain’s The Times newspaper on 12 September, echoing the headlines appearing that day in numerous other British media. The stories asserted that Michael Reiss, a biologist and educational researcher, an ordained Anglican minister and (at the time) the education director of the Royal Society, had explicitly advocated that state-school biology classes teach creationism.

The reports were wrong. Speaking at the British Association for the Advancement of Science’s annual Festival of Science on 11 September, Reiss had articulated — as he had many times before — a view consistent with the Royal Society’s official position: when students from a creationist background raise the issue in class, the teacher should explain why creationism is not science and why evolution is.

Nevertheless, on 16 September the society announced Reiss’s departure, arguing that the media’s misinterpretation had “led to damage to the society’s reputation” (see page 441).

Nature was not privy to the conversations between the reporters and editors responsible for this story, so we will leave it to them to consider how such a gross misrepresentation could have happened, and what lessons to draw from it. Nor was Nature privy to the Royal Society’s internal deliberations about Reiss, so we will leave it to the officers and fellows of that body to reflect on who has done the most to damage its reputation.

The misreporting surrounding Reiss has provided a propaganda gift to creationists everywhere. So in the face of such confusion, it is encouraging to hear the unequivocal stance of one of the US presidential candidates, Barack Obama, on the issue (see page 448 and ‘America’s fresh start’): creationism and intelligent design should not be included in a science curriculum. But scientists and science teachers must also grapple with the central challenge that Reiss was addressing: how to respond to students who have been steeped in, or confused by, scientifically nonsensical creationist beliefs when they ask about those beliefs in science classes?

Those who argue that allowing discussion of creationism in a science class gives it legitimacy, and that students who ask about it should be firmly directed to take their questions elsewhere, are misguided.

Eugenie Scott, executive director of the National Center for Science Education in Oakland, California, and a long-time advocate for the teaching of evolution, points out that in the real world, any such shut-up-and-take-it-elsewhere response from the teacher will inevitably be perceived by the student (and his or her classmates) as a humiliating personal put-down. It will obstruct rather than encourage enquiry and understanding. It will also invite complaints from outraged parents.

What is more, it will squander what experienced educators like to call ‘a teachable moment’. All too often, that moment is the one opportunity that a school has to engage resistant students and introduce them to what science has to say.

At such a moment, a much more effective approach is for the teacher to follow the route Reiss advocated: deal with the question without ridicule, but make it clear that in science, theories must be testable to be valid. ‘You ask if Earth is 6,000 years old, and why the descendents of Adam and Eve have no relation to the lower animals? So how can we test those hypotheses, and what does the evidence say?’

This is a difficult and minefield-laden path for teachers to follow. For an example of just how delicate, see a 23 August report in the New York Times of how a teacher in Florida tackled such challenges (see http://tinyurl.com/48374f). In particular, it requires that the teachers have a confident knowledge and understanding of evolution, so that they can seize on those teachable moments competently. The sad news, according to surveys, is that too few biology teachers have such an understanding: evolution is not always taught well at the universities and colleges where teachers learn their biology. And that’s in the developed world; in poor and developing countries, teachers often receive no training in evolution at all.

Biology graduates who have not encountered up-to-date evidence of evolution in action — in fossils, in microbes, in genomes — have been ill-served by their training. Higher education in general, and biology departments in particular, are at the front line of the battle between creation and evolution too.

Nit de la Recerca 2008, divendres 26 de setembre

Divendres vinent, 26 de setembre, a tot Europa té lloc la Researchers’ Night 2008.

Des de l’Institut de Química Computacional de la UdG s’ha coordinat la seva organització a escala regional, ja que es fa a la vegada a Girona, Sabadell i Múrcia.

La descripció de la Nit de la Recerca es troba al web http://rn08.net i el programa detallat a
http://rn08.net/rn08/wp-content/uploads/2008/09/cartell_int.pdf

A més, hem muntat un Blogs, Beers & Reserach a Girona com a event satèl.lit el mateix 26 de setembre, divendres.
http://cenug.onyar.net/diari/edunomia/arxius/2008/blogs-beers-research.html

A l’acte (informal) d’inauguració a Girona, amb una videoconferència amb Sabadell i Múrcia, que es fa a 2/4 de 6, hi assistiran el Secretari d’Estat d’Universitats, la Comissionada d’Universitats, la Rectora de la UdG, i l’Alcaldessa de Girona.

A la RN08 de Girona hi haurà en Dani Jiménez (El Club de TV3), i hi haurà diversos tallers i coses divertides. Hi haurà escoles, nens, pares,…

Us hi esperem!

Miquel Duran
Universitat de Girona

http://iqc.udg.edu/quel Web personal
http://edunomia.net Bitàcola