Congrès COMUNICAR CIENCIA EN RED, ComCiRed, en Barcelona

– La FECYT, juntament amb l’ACCC organitzen el congrès “Comunicar Ciencia en Red”, ComCiRed 

– Es celebrarà a Barcelona, els dies 30 de novembre i 1 de desembre. Està dirigit a tots els interessats en la feina en xarxa en l’àmbit de la difusió i divulgació de la ciència i la innovació.

– S’exposaran aspectes rellevants relacionats amb l’ús de la Xarxa tant com a mitjà de comunicació i gestió de la informació com a agent facilitador per constituir, enfortir i optimitzar el treball de xarxes de professionals de la comunicació i la divulgació científiques.

Barcelona, 27 de novembre de 2009. La Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, FECYT, organitza el congrès Comunicar Ciencia en Red, ComCiRed, en col·laboració amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). Aquest congrès, que tindrà lloc els dies 30 de novembre i 1 de desembre al Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (C/ Roc Boronat, 138), pretèn ser un punt de trobada per a tots aquells que creuen en el treball en xarxa com a eina per a millorar la difusió i la divulgació de la ciència i la innovació. El congrès Comunicar Ciencia en Red s’inscriu en el marc de la Societat del Coneixement i l’ús de les tecnologies de la Informació i la Comunicació per tal d’optimitzar el treball col·lectiu de comunicadors i divulgadors de la ciència en general, i dels membres de les xarxes posades en marxa per la FECYT en particular, com les xarxes de Museus Científics, d’Unitats de Cultura Científica i de la Innovació i de coordinadors autonòmics de comunicació i divulgació de la ciència.

El programa de ComCiRed es divideix en dues parts que coincideixen amb els dos dies de celebració del congrès. La primera explorarà exemples d’usos de la Xarxa i les funcionalitats que aquesta ofereix per a gestionar informació i continguts, a la vegada que reforcen la capacitat de fer-ho de forma col·lectiva, en xarxa. La segona part aprofundirà en la descripció de bones pràctiques de treball en xarxa, entre les xarxes que vertebra la FECYT, i servirà per posar en comú les conclusions obtingudes en el fòrum ComCiRed, espai virtual de discussió a travès del qual s’han generat continguts entre tots els inscrits que s’han incorporat als continguts del programa.

Les xarxes de divulgació i comunicació de la ciència i la innovació permeten optimitzar els recursos tant humans com econòmics dels seus integrants, evitar duplicitats, millorar la coordinació i incrementar l’àmbit geogràfic d’actuació i la posada en marxa de serveis comuns i activitats conjuntes.

Més informació a: http://www.comcired.es/

Isabel Troytiño  – Secretaria Tècnica Associació Catalana de Comunicació Científica – C/ Rambla de Catalunya 10, 1r  08007 – Barcelona

secretaria-tecnica@accc.cat

Veure-hi escoltant, al QuèQuiCom

Data d’emissió: Divendres 20 de novembre de 2009

Veure-hi escoltant

Ratpenats i dofins generen imatges a partir de l’eco: aconsegueixen veure-hi escoltant. En certa manera, els invidents també. El reporter Pere Renom renuncia una estona a la visió per poder experimentar com “sona” la realitat ajudat per una instructora de l’ONCE.

El so no només es relaciona amb el sentit de l’oïda: també ho fa amb el sentit de la visió. Els ratpenats, els cetacis o els peixos han desenvolupat diferents estratègies per “veure-hi” escoltant. I els humans hem sabut aprofitar aquest principi per fabricar tecnologies com el sonar o l’ecografia, però també per ajudar les persones cegues en l’orientació natural .

Paraules clau: sonar, ecografia, acústica, visió, so, ones, bioacústica, ecolocalització, eco, cetacis, infrasons, ultrasons.

Aquesta setmana en la web Mètode

Què ens fa por de la ciència?         

El nou número de Mètode dedica el seu monogràfic central a una qüestió molt present en la societat actual. Sota el títol Les pors a la ciència: La percepció social de la investigació científica, el monogràfic coordinat per Manel Porcar (Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València) analitza els temors de la societat envers els transgènics, la biotecnologia, la nanotecnologia, l’LHC o l’energia nuclear. A més, el monogràfic es tanca amb una interessant entrevista a Richard Dawkins.
I a més

Realitat i ficció dels transgènics L’èxit dels cultius transgènics contrasta amb la mala imatge que tenen. Els transgènics, està ben clar, no agraden. Quant de real tenen aquestes possibilitats esgarrifoses que atribuïm als transgènics?

L’agulla de Buffon Arran del problema de l’agulla de Buffon, plantejat el 1733, es va desenvolupar tota una teoria matemàtica. Algunes implicacions directes d’aquest problema encara són utilitzades en estereologia pràctica.
Una majestuosa galàxia en espiral M74 és una de les galàxies espirals més cridaneres del nostre cel, visible amb uns bons prismàtics en la constel·lació de Peixos, a uns 30 milions d’anys llum de la Terra.
Consulta les darreres novetats de Mètode en:
http://www.metode.cat
http://www.revistametode.com

El manuscrit ‘Una revolució en miniatura’ sobre nanotecnologia guanya el XV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General

– L’investigador d’Oviedo Amador Menéndez va recollir el guardó en el marc de la XXI edició dels Premis Ciutat d’Alzira.

 “Una revolució en miniatura. Nanotecnologia i disciplines convergents”, d’Amador Menéndez, és l’obra guanyadora del XV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General de la Universitat de València, dotat amb 18.000 euros, amb el patrocini de la Fundació Bancaixa. Aquest manuscrit ens mostra els avenços més recents en nanotecnologia.

“La ciència intenta dir allò que no està dit. La poesia intenta dir allò que en ocasions ja està dit, però de manera diferent. Considere que un llibre de divulgació científica ha de ser una mescla d’ambdues disciplines”, argumentava Menéndez, qui afegia: “aquest ha estat el meu propòsit mostrar els nous rumbs cap als quals caminen la ciència i la tecnologia d’allò més menut, però amb un llenguatge accessible al gran públic. Espere haver-ho aconseguit”.

Amador Menéndez (Oviedo, 1969), doctor en química per la Universitat d’Oviedo, fa recerca en el Centre d’Investigació en Nanomaterials i Nanotecnologia (CINN)

Menéndez és autor del sistema expert MOLFINDER, primer sistema que, amb tècniques d’intel·ligència artificial, permet visualitzar l’enllaç químic i els mons atòmic i molecular a partir de dades de difracció de raigs X.

Especialment sensibilitzat amb la divulgació científica, ha creat i coordinat nombrosos projectes relacionats amb les noves tecnologies i la divulgació de la ciència i la tecnologia, adreçats especialment als joves, com ara el programa «Encuentros en la Red», el qual ha estat guardonat amb diversos premis. A més, col·labora amb alguns mitjans de comunicació i amb revistes especialitzades en divulgació de la ciència.

PER UNA SOCIETAT CIENTÍFICAMENT INFORMADA

“Vivim en una societat cientifico-tecnològica. Amb freqüència ens bombardegen amb el fantasma del canvi climàtic o la perillositat de les antenes de ràdio. Una societat científicament informada podrà participar amb racionalitat en la presa de decisions i serà menys susceptible de manipulació per grups de pressió”, apuntava el científic. Per aquest motiu, Menéndez estima que iniciatives com aquests premis de divulgació científica “són un mitjà magistral per a acostar la ciència a tots els sectors de la societat. Així, els científics podem complir la nostra obligació de dir a la societat què fem, per què ho fem i per a què ho fem”, explicava l’autor.

Així, l’autor guardonat va voler felicitar els qui d’una manera o d’una altra fan possible aquest Premi Europeu de Divulgació Científica: “la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València i Edicions Bromera. Són ja quinze edicions d’aquest, que no serien possibles sense l’entusiasme, la professionalitat i la generositat dels seus organitzadors i patrocinadors”. I va concloure: “Vaig rebre la notícia de la concessió del premi amb immensa alegria i emoció. Em sent molt honrat i agraït perquè m’hagen considerat mereixedor d’aquesta distinció. Tanmateix, és per a mi motiu d’orgull unir el meu nom a la llista dels que m’han precedit, siga en qualitat de finalistes o de guanyadors. Tots ells han estat i continuen estant per a mi mestres i referents de la divulgació científica”.

Informa: MªJosep Picó

Jornada Comunicar ciència amb imaginació, al Cosmo

Jornada Comunicar ciència amb imaginació III

Com escriure i parlar de ciència a l’aula

CosmoCaixa Barcelona

21 de novembre de 2009

10.00 – “EL viatge dels collverds”, “Sense fronteres”

Presentació de jocs interactius per provocar la implicació de l’alumnat en una determinada temàtica i en la dinàmica de la classe. S’utilitzen activitats algunes de les quals es poden resoldre intuïtivament i altres que demanen coneixements adquirits o recerca d’informació.

Pilar Porredon és biòloga i química i catedràtica d’Ensenyament Secundari. A part de docent ha treballat en diversos projectes d’intercanvi educatiu i és coautora de llibres de text d’ESO i Batxillerat

Elena Vallvé és biòloga i experta en comunicació científica. Ha treballat com a docent i en l’edició de materials educatius i de divulgació científica

10.50 – “About fishes and other beings of the sea”

Presentació distesa en anglès amb l’objectiu d’establir un diàleg entretingut a través de preguntes senzilles. Es pretén augmentar el vocabulari i l’expressió en anglès i aclarir alguns aspectes sobre organismes marins.

Ma. Jesús Escuder-Cofiner és biòloga i catedràtica d’Ensenyament Secundari. Ha participat en diversos programes d’intercanvi educatiu i és coautora de llibres de text d’ESO i Batxillerat.

11.20 – Pausa-cafè

11.40 – Ciència i meravella: l’aventura dels Encantats

A l’aventura dels Encantats el repte és recuperar l’instint de la ciència, la meravella davant l’esclat de la vida i els misteris de la mort, tornar-nos a omplir de totes aquelles emocions que van impulsar els nostres avantpassats a preguntar-se com és el nostre món i descobrir què hi ha més enllà.

Ru Pla llicenciada en filosofia i escriptora. Recentment ha publicat el seu primer llibre: La pedra robada, que obre la trilogia d’aventures El Món que Dorm.

12.20 – Projecte COMconèixer

COMconèixer és un projecte col·laboratiu que es proposa innovar en la construcció i creació social de coneixement amb l’ús d’una metodologia pedagògica experimentada i basada en eines tecnològiques avançades.

Mireia Montané es directora de la Oficina de Cooperació educativa i Científica internacional del Dept. d’Educació de la Generalitat de Catalunya

13.20 – Fa molt, molt temps, quan el món era nen…

Arran del seu recent llibre “Mi primer libro de la Prehistoria” l’arqueòleg ens explica com la investigació es transforma en un conte. El que sembla producte de la imaginació sorgeix de la informació científica.

Juan Luís Arsuaga es paleoantropòleg. Codirector de les excavacions dels jaciments Pleistocens d’Atapuerca. Premi Príncipe de Asturias 1997 d’Investigació Científica i Tècnica.

Women in science

For much of human history, women were officially excluded from the scientific realm. However, in spite of their invisibility in the history narrative, this did not mean that science was exclusively a man’s world. Many women, throughout the centuries, have managed to overcome their marginalisation and excel in their chosen field, making vital contributions to the sum of human knowledge.

With this book we would like to celebrate European women scientists throughout the ages. The book tells the compelling stories of some of the heroines of European science – some sung but many unsung – and, through their narratives, it enriches and completes the history of scientific knowledge by highlighting its female face.

Janez Potočnik, Commissioner for Science and Research

More info: http://ec.europa.eu/research/index.cfm?pg=wisaudiobook

Darwin, titelles i evolució a l’Edifici Històric de la UB

 El dilluns 16 de novembre comença l’espectacle infantil de titelles L’origen de la vida a la Terra i l’evolució dels éssers vius. L’obra, organitzada per la Unitat de Comunicació de la Universitat de Barcelona juntament amb el Departament de Genètica de la Facultat de Biologia de la UB, es representarà fins al 23 de novembre a la Sala Ramón y Cajal de l’Edifici Històric de la UB (Gran Via, 585). Aquest espectacle s’adreça principalment al públic escolar infantil, de 6 a 9 anys, i prop de 700 alumnes ja s’han inscrit per assistir a les representacions. També es duran a terme dues sessions obertes al públic general -amb reserva prèvia- el divendres 20 de novembre, de les 18.30 a les 19.30 h i el dissabte 21, de les 10 a les 11 h i de les 11.30 a les 12.30 h.

«Fa uns 14.000 milions d’anys va néixer l’Univers a partir d’una gran explosió coneguda com a Big Bang». Així s’inicia l’espectacle, que explica l’origen de la vida a la Terra. Sota el guiatge de Charles Darwin, pare de la teoria de l’evolució, i de Susanna i Emma, dues girafes de 150 anys i que no saben per què tenen el coll més curt que les girafes actuals, s’explica quins són els diversos mecanismes implicats en el procés evolutiu. Es tracta d’un espectacle amb un gran component visual que té com a objectiu principal fomentar l’interès dels infants per la ciència. Aquesta activitat s’emmarca dins de l’Any Darwin a la UB, que commemora el bicentenari del naixement d’aquest naturalista i, alhora, el 150è aniversari de la publicació de la seva obra revolucionària en la història del pensament modern: L’origen de les espècies.

Un dels objectius d’aquestes activitats adreçades al públic escolar és apropar la Universitat de Barcelona als més petits i incentivar, així, l’interès per la ciència que fomenti noves vocacions científiques. Per fer la reserva per assistir les actuacions obertes al públic, contacteu amb l’organització a l’adreça següent: ucc@ub.edu

Informa: Rosa Martínez – Universitat de Barcelona (UB)