Publicat el Quadern Quiral nº30

La Fundació Vila Casas i l’Observatori de la Comunicació Científica de la UPF han publicat el Quadern Quiral número 30, titulat “Sexo y control de embarazo”. La publicació s’emmarca en el projecte INFORME QUIRAL “Medicina i Mitjans de Comunicació”, que ambdues entitats desenvolupen conjuntament des de fa 12 anys, amb l’objectiu de fomentar el debat social i la informació en temes de l’actualitat medicosanitària.

http://www.fundaciovilacasas.com/ca/descarga/quiral_salud/30/338

Informa: Observatori de Comunicació Científica (OCC)
http://www.upf.edu/occ/

Curso del Laboratorio de Redes Sociales de Innovación

Desde el Laboratorio de Redes Sociales de Innovación del Citilab, te comunicamos que se ha abierto la pre-inscripción de la segunda edición del curso Asociacionismo 2.0 para la Formación en el diseño de redes sociales virtuales de Innovación. 
 
Para pre-inscribirte, accede a http://lrsi.eu/?page_id=330
Laboratorio de Redes Sociales de Innovación – Citilab – http://lrsi.eu

Galileu Galilei: fent ciència fa 400 anys

Potenciar la projecció social de l’astronomia, facilitar l’accés als nous coneixements, impulsar les vocacions investigadores i donar una imatge dinàmica de la cultura científica i dels científics són alguns dels objectius més importants de l’Any Internacional de l’Astronomia (AIA 2009), una iniciativa que, a la UB, ha rebut el suport d’un col·lectiu de docents i investigadors molt ampli, que ha volgut fer arribar a la ciutadania l’emoció del descobriment i el valor de compartir el coneixement sobre l’Univers que ens envolta.

A la UB, el programa d’activitats de l’AIA 2009 clourà amb la conferència «Galileu Galilei: fent ciència fa 400 anys», que impartirà l’investigador Eduard Masana, del Departament d’Astronomia i Meteorologia, el proper 16 de desembre, a les 12 h, a l’Aula Magna de la Facultat de Física de la UB (Avda. Diagonal, 647).

COMCIRED. A la búsqueda de sinergias en la comunicación de la ciencia

Al igual que la investigación, la tarea de divulgar la ciencia se realiza cada vez más desde estructuras de coordinación en red que conectan numerosas experiencias, prácticas e instituciones. Más de 200 profesionales de la comunicación científica (divulgación e información) se sentaron la semana pasada a discutir estrategias comunes en el congreso Comunicar Ciencia en Red, organizado por la FECYT (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología) y la ACCC (Associació Catalana de Comunicación Científica).

UNED // Miguel Álvarez Peralta – Cataluña – 08.12.2009 – Plataforma SNIC

Leer reportaje completo: http://www.plataformasinc.es/index.php/esl/Reportajes/A-la-busqueda-de-sinergias-en-la-comunicacion-de-la-ciencia

Studying science communication in the information age

Registration for the Open University’s (UK) postgraduate course SH804
Communicating science in the information age has been extended to 11 January 2010.

Further information about the course is available at:
http://www3.open.ac.uk/study/postgraduate/course/sh804.htm

Alternatively, you can download a leaflet about the course from the
following entry on the ISOTOPE website: http://isotope.open.ac.uk/SH804

The Open University now has a Student Budget Account
(http://www.open.ac.uk/ousba). This is a convenient way to pay your course fees. You can register for a course many months before its start date. The Open University will require payment in full, but if you charge your fees to OUSBA you can ‘Register Now – Pay Later’.

Dr. Richard Holliman
Senior Lecturer in Science Communication
Science Faculty
The Open University
Walton Hall
Milton Keynes
MK7 6AA
Tel +44 (0)1908 654646

For more information about my teaching, research and science outreach and public engagement interests, see
http://www.open.ac.uk/personalpages/r.m.holliman

For the ISOTOPE website, select http://isotope.open.ac.uk

The Open University is incorporated by Royal Charter (RC 000391), an exempt charity in England & Wales and a charity registered in Scotland (SC 038302).

Cervesa: aliment líquid‏, al QuèQuiCom

La cerveseria més antiga d’Europa està a Catalunya, té sis mil anys. Quèquicom tasta la fórmula original. Què explica que la cervesa agradi a tantes generacions? Per què després de fer exercici físic ve de gust prendre’s una cervesa? Com és que la seva escuma és densa i persistent?

A la Cova de Can Sadurní, al Garraf, s’han trobat les restes de cervesa més antigues d’Europa. Ja en feien fa més de 6.000 anys i els ingredients no són gaire diferents dels que es fan servir ara. La reportera Samantha Vall la tasta juntament amb el director de l’excavació, Manel Edo.

El Dr. Juan Ramon Barbany, professor de fisiologia UB i metge de l’esport, explica que la cervesa és una beguda que es caracteritza perquè té un contingut molt semblant als elements que perdem amb la suor. Té sodi, potassi, magnesi, vitamina B1, zinc i antioxidants. Per això, després de fer exercici físic ve de gust prendre-se’n una. Recomana, però, no prendre’s més de dues mitjanes al dia, perquè no s’ha d’oblidar que l’alcohol té efectes no desitjables.

També hi col·laboren Pablo Vijande, propietari de la microcerveseria del Montseny i el sommelier del Bulli, Ferran Centelles.

Ja és a http://www.quequicom.cat , tot i que el programa que s’emet Divendres a les 21,30h i dissabtes a les 12.30h al C33.

Informa: Juame Vilalta

Les dues cultures: cinquanta anys després

LES DUES CULTURES: CINQUANTA ANYS DESPRÉS. Presentació del llibre “Història de la Divulgació Científica” de Sergi Cortiñas

Debat en el marc de la cloenda de la XIV edició del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental IDEC-UPF

L’Observatori de la Comunicació Científica (OCC-UPF) i l’Institut d’Educació Continuada (IDEC-UPF) us conviden a l’acte de cloenda de la XIV edició del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental IDEC-UPF (MCC14). La sessió tindrà lloc el proper dijous 17 de desembre a l’Aula de Graus del Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. L’acte consistirà en un debat al voltant del cinquanta aniversari de la conferència “The two cultures and the scientific revolution”, de Charles P. Snow, i la presentació del llibre “Història de la divulgació científica”, de Sergi Cortiñas.

El 7 de maig de 1959, el físic i escriptor britànic Charles P. Snow criticava, en la conferència “The two cultures and the scientific revolution” que pronuncià a Cambridge, la distinció cultural creada pel sistema educatiu i els intellectuals de l’època. Segons aquella societat, arts i humanitats, com a fet cultural, es distingien de les ciències. Els mateixos humanistes i científics havien obert una bretxa entre aquestes dues cultures que, segons Snow, suposava una de les principals traves per a l’avanç de la societat i la resolució de problemes.

La cloenda del MCC14 també comptarà amb la presentació del llibre de Sergi Cortiñas “Història de la divulgació científica”. L’obra descriu i interpreta els episodis i personatges fonamentals de la història de la divulgació científica a Occident. Per a fer-ho, Cortiñas estructura el seu assaig en quatre tradicions i les seves principals figures: l’humanisme de la Itàlia renaixentista i Galileu com a primer gran divulgador científic; la tradició francesa dels segles XVIII i XIX i Flammarion; El corrent centreeuropeu i Einstein; i, finalment, la tradició anglosaxona dels segles XIX i XX amb noms com Darwin, Faraday, Asimov, Sagan o Gould.

Participen:

MIGUEL ÁNGEL QUINTANILLA. Catedràtic de Lògica y Filosofia de la Ciència de la Universidad de Salamanca i ex Secretari d’Estat de Universitats i Recerca

JOSEP MARIA CASASÚS. Catedràtic de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i director acadèmic de l’Observatori de la Comunicació Científica (OCC-UPF)

SERGI CORTIÑAS. Professor agregat de Periodisme a la UPF

GEMA REVUELTA. Subdirectora del OCC-UPF i del Màster en Comunicació Científica IDEC-UPF

Introdueix i modera l’acte:

VLADIMIR DE SEMIR. Director del OCC-UPF i del Màster en Comunicació Científica IDEC-UPF

LLOC: Aula de Graus del Campus de la Comunicació. UPF. Roc Boronat, 138. Barcelona.

DIA I HORA: 17 de desembre a les 19:00.