Investigación y Ciencia, febrer de 2010

Us anuncio els articles principals de la revista de febrer. La resta del sumari ja sabeu que el trobareu al nostre web http://www.investigacionyciencia.es (cliqueu a “contenido”).
 
** ARTICULOS FEBRERO 2010**
 Astrofísica > RETRATO DE UN AGUJERO NEGRO, por Avery E. Broderick y Abraham Loeb
Geología > METANO: UNA AMENAZA EMERGENTE, por Katey Walter Anthony
Biología > GEOQUIMICA DE LOS HUMEROS BLANCOS, por Alexander S. Bradley
Medicina > EL SISTEMA SURFACTANTE PULMONAR, por Jesús Pérez Gil
Historia de la técnica > EL MECANISMO DE ANTICITERA , por Tony Freeth
Astronomía > EL TELESCOPIO SPITZER, por Michael Werner
Bioquímica > LA DOBLE VIDA DEL ATP, por Baljit S. Khakh y Geoffrey Burnstock
Fotografía > ILUMINAR LO MINUSCULO, por Gary Stix
Ecología > LA CALIDAD ECOLOGICA DE LOS EMBALSES, por Enrique Navarro, Emili García-Berthou y Joan Armengol
 
Bona lectura!
 
Laia Torres i Casas
Investigación y Ciencia

UB: L’exposició de Peter Ginter sobre el gran accelerador de partícules LHC a Catalunya

Es tracta d’una mostra de gran format que es pot veure al del Parc de la Ciutadella (passeig dels Til·lers) fins el 7 de febrer. L’exposició constitueix una bona oportunitat per al públic en general per conèixer el procés de construcció de l’LHC, l’accelerador de partícules més gran i potent que hi ha en l’actualitat, i que representa una fita històrica en l’àmbit de la física de partícules.

L’LHC s’emplaça a la frontera francosuïssa, a les instal·lacions del Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN), institució que va organitzar l’exposició l’any passat als voltants del llac de Ginebra.

Des del final del 2009, la màquina accelera protons fins a velocitats pròximes a les de la llum. L’estudi de les col·lisions entre aquests protons oferirà nova informació sobre l’estructura microscòpica de la matèria i l’evolució de l’Univers, cosa que ajudarà a desvetllar alguns dels grans enigmes de la física moderna. L’LHC permetrà també estudiar, com mai abans s’havia aconseguit, les condicions que tenia l’Univers primitiu una fracció de segon després del Big Bang.

El Grup de Física de Partícules participa en un dels detectors que estudiaran les col·lisions entre protons, l’anomenat LHCb. Aquest detector està especialitzat en l’estudi de les diferències subtils entre la matèria i l’antimatèria, i el paper que aquestes han tingut en l’evolució de l’Univers.

La mostra itinerant s’ha exhibit en diverses ciutats espanyoles gràcies al Centre Nacional de Física de Partícules, Astropartícules i Nuclear (CPAN), gestionat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i rep finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) així com la participació de la Fundació BBVA.

Com a complement de l’exposició s’han programat visites guiades i conferències a càrrec d’investigadors del Grup de Física de Partícules i de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB i del CERN.

Informa: Bibiana Bonmatí

Descobrir Eugeni Sierra. Les passes d’un il·lustrador internacional

«Un botànic ha de tenir un fons artístic. Per estudiar la natura, cal un sentit estètic de la vida.» Eugeni Sierra.

Inauguració: 9 de febrer a les 19:30h – Jardí Botànic de Barcelona.

Una bioexpo per entrar en l’univers d’Eugeni Sierra

Passeja per la seva vida: viatja a la Barcelona dels anys trenta, al Xile dels anys cinquanta i a l’interior de les seves il·lustracions.

Posseir el do de l’art, posar-lo al servei de la ciència i mantenir-se en aquesta posició al llarg dels anys. Apassionar-se per la botànica, fer-ne una manera de viure. I tenir una família, canviar de país, perseguir els somnis a casa o en terres llunyanes. Aquestes són algunes de les afirmacions que es poden fer quan es parla d’Eugeni Sierra i Ràfols (1919-1999), un il·lustrador i botànic que va créixer sota el mestratge del gran científic Pius Font i Quer. Aquesta exposició vol ser un testimoni, un cofre ple de pistes que val la pena seguir per fer-se un retrat de qui era Eugeni Sierra i quina va ser la seva obra.

“Àtom: interrogant la matèria” i “Rescat a la neu” a Quèquicom

Hadrons, neutrons, quarks o gluons són conceptes de física atòmica relacionats amb un gran interrogant: què és la matèria? “Quèquicom” ho explica de manera clara, concisa i entenedora.

El CERN és un laboratori construït a 100 metres sota terra, a Ginebra, Suïssa, que investiga les propietats d’algunes partícules subatòmiques com els hadrons fent-les col·lisionar mitjançant un accelerador anomenat LHC (Large Hadron Collider).

Enrique Fernández, el president del Comitè de Política Científica del centre, explica com funciona la col·lisió de partícules dins d’aquest accelerador de 27 quilòmetres de llarg.

Des del plató, Marc Boada, el presentador de “Quèquicom”, planteja un paral·lelisme de l’LHC. Mira de deduir què conté una caixa negra sense obrir-la, només disparant i analitzant-ne el resultat. Els àtoms estan formats per neutorns i protons, que alhora s’anomenen hadrons i que contenen altres partícules com els quarks i gluons. Alguns físics que treballen amb aquestes partícules al CERN també argumenten si es podria formar un forat negre i expliquen que estan al límit del coneixement. Ens ho expliquen José Ángel Hernández, investigador de la Universitat de Santiago, i Antonio Pérez Calero, investigador de la UB.

A més, el programa també presenta un altre investigador de la UB, Ricardo Vázquez, que s’ha embarcat en un projecte paral·lel a l’LHC que té com a objectiu investigar una partícula en concret que mostri per què l’univers està fet de matèria i no d’antimatèria. Per què les coses tenen massa? Cristòfol Padilla, investigador IFAE-UAB explica que la partícula de Higgs és fonamental per comprendre que tenim massa i Marc Boada ho explica a plató per mitjà d’una metàfora amb la fama. Els àtoms només representen el 4% de la matèria de l’univers, la resta és energia i matèria fosca. El reporter Pere Renom parla amb el director del laboratori subterrani de Canfranc (Osca), el físic teòric José Ángel Villar, per esbrinar com pretenen detectar la matèria fosca. Com sabreu, cada dimecres emetem dos programes.

A les deu passarem un capítol dels arxius de QQC, “Rescat a la neu”. La reportera Samantha Vall s’enterra sota mig metre de neu per comprovar si són eficaços els sistemes electrònics de localització de víctimes d’allaus. Expliquem a plató com funcionen les antenes direccionals en què es basen aquests detectors, i què passa dins d’un núvol perquè es pugui formar la neu. Per la seva banda, el biòleg Pere Renom descriu com la neu modifica el paisatge i conforma la vegetació. A més a més, el genetista i antropòleg Jaume Bertranpetit intenta respondre a la pregunta: “Qui som el humans?” Aquest vespre a les 21.30 i des d’ara a http://www.quequicom.cat .

Informa: Jaume Vilalta

Becas Culturex

Con fecha 23 de enero de 2010 se han publicado en el Boletín Oficial del Estado Orden CUL/59/2010, de 4 de enero, las becas “Culturex” de formación práctica en gestión cultural para jóvenes españoles en el exterior, en instituciones culturales y en embajadas y consulados de España, correspondientes al año 2010. El plazo de presentación de solicitudes finaliza el 8 de Febrero de 2010.
+ info: http://www.mcu.es/becas/2010BecasCulturex.html

Información obtenida de: g+c revista de gestión y cultura (www.gestionycultura.com)

Oferta de feina a The Economist

Science correspondent’s job

Jan 21st 2010 | From The Economist print edition

The Economist is looking for a Science and Technology correspondent to work at its headquarters in London. Knowledge of the field, an ability to write informatively, succinctly and wittily, and an insatiable curiosity are more important attributes than prior journalistic experience. A background in the physical sciences would be an advantage. Applicants should send a CV, a brief letter introducing themselves, and an article which they think would be suitable for publication in the Science and Technology section to
scijob@economist.com. The closing date for applications is February 19th.

http://www.economist.com/sciencetechnology/displayStory.cfm?story_id=15328805

Beques per col·laborar amb el mNACTEC

CMC/63/2010, de 7 de enero, de convocatoria para la concesión de becas, en régimen de concurrencia competitiva, para colaborar en varios programas del Museo Nacional de la Ciencia y de la Técnica de Cataluña (mNACTEC) durante el año 2010. Fecha de Publicación: 25/01/2010 – Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya – Nº de Boletín: 5552 (Fuente: FECYT)

 Bases y més info: http://tinyurl.com/y8k4za4