2es Jornades sobre sostenibilitat i canvi climàtic

Des del 1970, el Dia de la Terra se celebra arreu del món el 22 d’abril. L’objectiu és conscienciar la ciutadania de l’existència de problemes com ara la contaminació, la conservació de la biodiversitat, el canvi climàtic i altres preocupacions mediambientals, que estan provocats per la societat moderna.

L’Institut d’Estudis Catalans, l’acadèmia de les ciències i les humanitats dels països de llengua i cultura catalanes, no pot estar absent de la commemoració i vol celebrar aquesta efemèride mundial, juntament amb l’Any Internacional de la Biodiversitat, amb una segona jornada (2JSCC) dedicada, específicament, a discutir sobre la sostenibilitat i el canvi climàtic mitjançant conferències impartides per destacats científics experts en el tema.

Aquestes Jornades tindran lloc els dies 28 i 29 d’abril, de 18 a 20.30 hores , a la sala Prat de la Riba del Institut d’Estudis Catalans (c. del Carme, 47. 08001 Barcelona)

Programa i ponències: més info

Anuncis

Les petites accions tenen premi!

Et desplaces en bici per anar a la feina? Fas compostatge casolà? Apagues els ordinadors de l’oficina quan estan en standby? Sabies que fer petites accions com aquesta, per una societat més sostenible, té premi?

Explica’ns-les amb una fotografia o un vídeo de màxim un minut i participa al Premi Audiovisual de la Sostenibilitat Quotidiana ELS TEUS OBJECTIUS. Pots guanyar un viatge a Portugal o un cap de setmana en una casa rural!

El termini per participar acaba el 28 de maig!

*Consulta les bases i tota la informació relativa al premi a http://www.elsteusobjectius.cat 

Fes-te’n fan al Facebook! 

Informa: Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA) C/Providència 42 – 08024 Barcelona –  accamb @ gmail.com –  www.cienciesambientals.org

La puerta de la ciencia, el nou anuari 2010 de Mètode

Aquesta setmana en la web Mètode

Una porta a la ciència amb «Mètode»         

La puerta de la ciencia, el nou anuari 2010 de Mètode, recull els quatre monogràfics publicats al llarg de l’any anterior. L’exili dels científics espanyols, la maternitat, les pors a la ciència i l’astronomia centren aquest nou anuari. 


I a més

«Nano», el nou número de «Mètode» La nanotecnociència és la protagonista del número de primavera de Mètode. Nano: Transformant el món amb la nanotecnociència, coordinat pels investigadors Guillermo Muñoz-Matutano i Fernando Sapiña, de l’Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València, analitza el paper d’aquesta nova i potent branca de la ciència. Un monogràfic realitzat per investigadors espanyols i estrangers en aquest camp, entre ells el darrer Premi Nacional de Recerca, Eugenio Coronado.

Presa de possessió del nou rector Esteban Morcillo va prendre possessió com a rector de la Universitat de València dimecres en un acte solemne en el Paranimf de la Nau. El catedràtic de Farmacologia agafa així oficialment el relleu de Francisco Tomás. Mètode va entrevistar a Esteban Morcillo quan ocupava el càrrec de vicerector d’Investigació en l’anterior equip de govern. Llig l’entrevista en la nostra pàgina web.

La vall de la Mosquera Al cor de la serra d’Espadà trobem una viva expressió de l’essència del bosc mediterrani. La vall de la Mosquera i el barranc de la Falaguera són tot un regal per als sentits.


Consulta les darreres novetats de Mètode en:
http://www.metode.cat
http://www.revistametode.com

Reto 2030, se inician las votaciones de la Agenda Ciudadana de Ciencia e Innovación

Informa: Gonzalo Remiro – Madrid – FECYT – 23/04/2010

La Agenda Ciudadana de Ciencia e Innovación es una iniciativa innovadora de participación y sensibilización ciudadana organizada por el Ministerio de Ciencia e Innovación a través de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) en el marco de la Presidencia Española de la Unión Europea.

El proyecto permitirá a los ciudadanos europeos elegir qué retos de la ciencia y la innovación deberían estar solucionados en el año 2030; para ello podrán votar a partir de hoy y hasta el día 26 de mayo en la página web: www.reto2030.eu

Catorce personalidades han imaginado y formulado los catorce retos que se proponen a la ciudadanía.

Un marcador electrónico situado en el hall del Consejo Europeo en Bruselas recogerá los votos en tiempo real desde el 12 de mayo hasta el final de las votaciones.

Los ministros europeos de ciencia e innovación conocerán los resultados de esta iniciativa durante el Consejo Europeo de Competitividad que se celebrará en Bruselas el 25 y 26 mayo

La ministra de Ciencia e Innovación, Cristina Garmendia, ha inaugurado hoy el proceso de votación del proyecto Agenda Ciudadana de Ciencia e Innovación. Una acción singular e innovadora de divulgación científica impulsada por el Ministerio de Ciencia e Innovación a través de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (Fen Europa cuáles son los retos del ámbito científico y de innovación que consideran prioritarios y deberían estar solucionados en el año 2030.

En el acto de lanzamiento de esta iniciativa, Garmendia ha destacado el valor de la cultura científica y de la participación social en la ciencia como condiciones necesarias para asegurar la calidad democrática en una sociedad. En este sentido, ha recordado que “la participación ciudadana puede influir en decisiones políticas de gran calado” y ha resaltado la necesidad de que los ciudadanos puedan trasladar cada vez con más claridad al sistema científico sus preferencias, sus inquietudes y sus propuestas, como permite ahora la Agenda Ciudadana.

14 personalidades, 14 retos

El proyecto, que pretende incidir especialmente en los jóvenes y los emprendedores, presenta a catorce ciudadanos europeos cuyas creaciones o investigaciones forman parte de la vida diaria de todos, sin que muchas veces seamos conscientes de hasta qué punto nos han cambiado la vida.

Las catorce personalidades europeas, elegidas por un comité de expertos, han imaginado y formulado los retos propuestos a la ciudadanía, para que ésta valore y priorice cuáles deben formar parte de la Agenda de los ministros de ciencia e innovación. Entre ellas se encuentran personas muy conocidas como el arquitecto Norman Foster, la bióloga Jane Goodall o el físico Juan Ignacio Cirac; y otros cuyos nombres son menos conocidos, pero cuyas aportaciones ciertamente han cambiado la vida de los ciudadanos, como Franck Biancheri (el creador de las becas Erasmus), Karlheinz Branderburg (inventor del mp3) o Matti Makkonen (contribuidor principal de loa SMS).

Votaciones desde hoy y hasta el 26 de mayo

El proceso de participación ciudadana se centralizará en una página web, http://www.reto2030.eu y el periodo de votación se prolongará desde hoy día 22 de abril al 26 de mayo de 2010. Cualquier ciudadano europeo podrá votar por su reto preferido y entre todos los votantes se sortearán 4 experiencias científicas en forma de viaje para dos personas a ciudades europeas con grandes instalaciones científicas.ECYT) en el marco de la Presidencia Española de la Unión Europea.

Esta iniciativa de participación y sensibilización permitirá a los ciudadanos europeos hacer llegar a los máximos representantes de ciencia e innovación

Marcador electrónico

Para finalizar el proceso participativo y trasladar los resultados a los decisores políticos, un marcador electrónico reflejará en tiempo real los resultados en el centro de toma de decisiones de la Unión Europea, el Consejo Europeo. El marcador estará ubicado en hall central del edificio central del Consejo Europeo en Bruselas desde el 12 de mayo hasta el final de las votaciones (26 de mayo), momento en que los ministros y ministras europeos de ciencia e innovación, reunidos en Bruselas con motivo del Consejo de Competitividad de la UE, recibirán los resultados finales de la Agenda Ciudadana de Ciencia e Innovación.

Más información en la página www.reto2030.eu

Llibres de ciència per festejar Sant Jordi

www.recercaenaccio.cat recomanem 10 llibres sobre ciència per festejar Sant Jordi.

Hi ha ‘Codi genètic’ de l’Amàlia i ‘El sexe social’ de l’Eudald, però també ‘100 mites de la ciència’ de Daniel Closa, ‘Les epidemies modernes’ de’n Salvador Macip, o ‘El temps a Catalunya dia a dia’ de Jordi Mazon & co, entre d’altres.

Informa: David Segarra

més info

100 llibres de ciència, Sant Jordi 2010

100 llibres de Ciència… Una publicació – plenament vigent – de l’ICUB i del Comissionat d’Universitats i Recerca en el marc de l’Any de la Ciència 2007

http://ow.ly/1BKF3

Informa: OCC-UPF

L’erupció del volcà Eyjafjallajökull: més enllà del gran núvol de cendra

Quant temps podria durar l’erupció del volcà Eyjafjallajökull? Era previsible, aquest fenomen natural? Quin n’ha estat el factor detonant? Es pot saber com evolucionarà l’activitat del volcà? Les cendres volcàniques, són una amenaça per a la població europea? Com s’avalua la perillositat del vulcanisme a Islàndia i a la resta d’Europa? Revelar noves incògnites i dades científiques sobre aquesta erupció volcànica és l’objectiu de la xerrada «L’erupció del volcà Eyjafjallajökull: més enllà del gran núvol de cendra», que impartiran els geòlegs i experts en vulcanologia Domingo Gimeno (Facultat de Geologia, UB) i José Luis Fernández Turiel (ICTJA-CSIC), aquest dijous, 22 d’abril, a les 12 h, a l’Aula Magna de la Facultat de Geologia de la UB (c/ Martí i Franquès, s/n).

Durant el darrer mes s’ha produït l’erupció més mediàtica i amb més impacte social dels darrers decennis, un fenomen natural que ha alterat bona part de la comunicació aeronàutica europea. A més, aquesta és probablement la primera erupció que es pot seguir en temps real a través del web, gràcies a l’excel·lent i generós treball que duen a terme els científics islandesos. Les dades petrològiques que arriben dels equips investigadors d’Islàndia comencen a perfilar un possible escenari d’evolució del volcà Eyjafjallajökull.

En aquesta conferència, Domingo Gimeno i José Luis Fernández Turiel exposaran com ha evolucionat aquesta erupció, des d’un començament hawaià i estrombolià relativament tranquil fins a una fase paroxísmica hidromagmàtica vulcaniana; les afectacions a persones i infraestructures a Islàndia i a la resta d’Europa, i els protocols i mètodes d’estudi emprats per avaluar-ne la perillositat i la possible continuïtat, entre altres punts d’interès sobre aquest episodi geològic que afecta bona part d’Europa.

NOTA IMPORTANT: Sessió oberta a tot el públic i en especial pels periodistes i mitjans de comunicació.

Es prega als mitjans de comunicació que confirmin assistència a Comunicació UB a l’email: premsa@ub.edu