Exposició: “Això que investigues, per a què serveix?”

L’Associació Catalana de Comunicació Científica, amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), el Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN) i el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, organitza l’exposició “Això que investigues, per a què serveix?”. La mostra s’inaugura el proper dimarts, 11 de gener, a les 19h a la sala d’exposicions Àlex García de la Biblioteca Sagrada Família, a Barcelona.

Anuncis

Concurs de Fotografia: ¿Cómo ves la Ciencia?

Ja podeu participar al concurs de fotografia “¿Cómo ves la Ciencia?” que organitza anualment la Xarxa d’Universitats Valencianes pel foment de la I+D+i (Red de Universidades Valencianas para el fomento de la I+D+i, RUVID).

Més informació i bases:  www.ruvid.org/comoveslaciencia

Seminari El científic i la innovació

El 21 d’octubre tindrà lloc el seminari El científic i la innovació dins del cicle “DOCTORS A L’EMPRESA. El talent que es transfereix a la societat”. Us agrairem que en feu difusió entre el personal de joves investigadors i investigadores de les vostres institucions. Doctors a l’empresa és un cicle de seminaris dirigit a joves investigadors que desitgen introduir-se en l’activitat I+D+i en el sector privat. Està organitzat per l’Institut de Ciència de Material de Barcelona (CSIC).

Organitza: Institut de Ciències de Materials de Barcelona (ICMAB, CSIC), la Càtedra Bancaja Jóvenes emprendedores i la Fundació Ciència i Empresa. Amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT).

Lloc: Sala d’Actes de l’ICMAB. Campus de la UAB. 08193 Bellaterra

Data: 21 d’octubre. Programació de seminaris de setembre a desembre de 2010

Més info i programa complet a: http://www.icmab.es/doctoresenlaempresa/


Exposició 16 Científiques Catalanes a la URV

Científiques de diferents centres i disciplines participen en aquesta mostra que vol apropar a la societat la presència femenina a la ciència.

Tarragona, 7 de juny de 2010. La investigadora biomèdica Lina Badimon, la física Lourdes Vega, l’oceanògrafa Marta Estrada, la química Conxita Solans i l’arqueòloga Assumpció Vila, són algunes de les científiques que participen a la exposició “16 Científiques Catalanes”, que s’inaugura el 7 de juny a la Sala de Graus de la Facultat de Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Tarragona. L’exposició, que es basa en el perfil de científiques en actiu que treballen tant en universitats com en centres de recerca i empreses a Catalunya, està organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) a través d’un ajut del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració de l’Observatori de la Igualtat de la URV i de la FECYT.

Segons Mercè Piqueras, Presidenta de l’ACCC i coordinadora de l’exposició,“encara que la dona segueix sent minoritària en alguns àmbits de la recerca, el nombre d’investigadores ha anat augmentat en les últimes dècades. No obstant, aquesta major presència en els laboratoris no sol reflectir-se en la percepció pública de la ciència”.

“Per intentar canviar aquesta visió s’ha preparat aquesta exposició basant-se en una sèrie de perfils sobre investigadores en actiu de diferents àrees de recerca, i tant de les empreses privades com dels centres públics”, segons declara l’altre comissari de la mostra, Raül Toran.

Entre les científiques que hi apareixen es compta amb investigadores del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) (Lina Badimon, del Centre d’Investigació Cardiovascular, Marta Estrada, del Institut de Ciències de Mar; Teresa Puig, de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona, Conxita Solans, de l’Institut de Química Avançada de Catalunya, i Assumpció Vila, de la Institució Milà i Fontanals), de la Universitat de Barcelona (la matemàtica Pilar Bayer, la paleoclimatòloga Isabel Cacho i l’astrònoma Carme Jordi), de la Universitat Autònoma de Barcelona (l’antropòloga Adriana Kaplan), de la Universitat de Girona (la química computacional Sílvia Simon), de la UPC i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (amb la bioenginyera Alícia Casals), i de centres de recerca com el Centre de Regulació Genòmica (amb la neurobiòloga Mara Dierssen), l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (amb l’arquèologa Marta Prevosti) i el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (amb la biòloga Anna Veiga). També participen investigadores de l’àmbit privat, com és el cas de la biòloga especialista en microbiologia cervesera, Marta Orive, de l’empresa Mahou-San Miguel, i la física Lourdes Vega, directora de MATGAS.

Aquesta exposició itinerant, que ja ha estat acollida a Barcelona, s’emmarca dins de les activitats de l’Any de les Dones i les Ciències organitzat per l’Observatori de la Igualtat de la URV. I per l’acte inaugural es compta amb la conferència de Lourdes Vega, denominada “Experiència com a dona científica”, presentada pel degà de la Facultat de Química de la URV, Joan Igual Ripollès.

Aquesta exposició, que compta amb un bloc per poder ampliar la informació http://16cientifiquescatalanes.blogspot.com/, vol posar de manifest el paper fonamental de la dona en l’avançament de la ciència en la nostra societat.

Com diu Marta Estrada, “Recomano al jovent l’aventura d’aprendre i investigar, tant si es dediquen professionalment a la recerca com si es dediquen a altres camins”.

Perfil de la ponent

Dra. Lourdes Vega Nascuda a Villanueva del Fresno (Badajoz) en 1965. Actualment directora de MATGAS, centre d’excel·lència en CO2 i sostenibilitat, integrat per tres socis, l’empresa Carburos Metálicos, del Grup Air Products, el CSIC i la Universitat Autònoma de Barcelona. Directora de R+D de Carburos Metálicos. Es va doctorar en Ciències Físiques a la Universidad de Sevilla (1992), desprès de dos anys investigant a la University of Southern California als Estats Units d’Amèrica. És Investigadora Científica del CSIC, i anteriorment va ser Professora Titular d’Enginyeria Química a la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona (1995-2003) i Investigadora a Cornell University, als Estats Units (1992-1995). Es reconeguda a nivell internacional a l’àrea de la modelització molecular, especialment pel desenvolupament d’equacions d’estat moleculars i simulacions de materials per adsorció i separació. Ha publicat més de 100 articles en revistes de reconegut prestigi internacional i impartit més de 300 presentacions en congressos. Actualment treballa amb el seu equip en temes relacionats amb captura i aprofitament de CO2 i energies sostenibles, combinant simulació i experiments. La Dra. Vega està casada amb el Jordi Torné i son pares de tres fills. Es una apassionada del cinema, la lectura, el futbol i l’art.

PROGRAMA

Dilluns, 7 de juny de 2010 – 12 h  // Conferència inaugural  – Presentació: degà de la Facultat de Química de la URV, Dr. Joan Igual Ripollès. Conferència: “Experiència com a dona científica” A càrrec de la Dra. Lourdes Vega, directora de MATGAS

13 h Inauguració de l’exposició “16 Científiques Catalanes” Sala de Graus – Facultat de Química — Av. Països Catalans, 26 – 43007  Tarragona  – Telf. 977.55.97.00

Exposició: del 7 de juny al 12 de juliol de 2010, de 9h a 18h.

Sala de Graus – Facultat de Química

Reto 2030, se inician las votaciones de la Agenda Ciudadana de Ciencia e Innovación

Informa: Gonzalo Remiro – Madrid – FECYT – 23/04/2010

La Agenda Ciudadana de Ciencia e Innovación es una iniciativa innovadora de participación y sensibilización ciudadana organizada por el Ministerio de Ciencia e Innovación a través de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) en el marco de la Presidencia Española de la Unión Europea.

El proyecto permitirá a los ciudadanos europeos elegir qué retos de la ciencia y la innovación deberían estar solucionados en el año 2030; para ello podrán votar a partir de hoy y hasta el día 26 de mayo en la página web: www.reto2030.eu

Catorce personalidades han imaginado y formulado los catorce retos que se proponen a la ciudadanía.

Un marcador electrónico situado en el hall del Consejo Europeo en Bruselas recogerá los votos en tiempo real desde el 12 de mayo hasta el final de las votaciones.

Los ministros europeos de ciencia e innovación conocerán los resultados de esta iniciativa durante el Consejo Europeo de Competitividad que se celebrará en Bruselas el 25 y 26 mayo

La ministra de Ciencia e Innovación, Cristina Garmendia, ha inaugurado hoy el proceso de votación del proyecto Agenda Ciudadana de Ciencia e Innovación. Una acción singular e innovadora de divulgación científica impulsada por el Ministerio de Ciencia e Innovación a través de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (Fen Europa cuáles son los retos del ámbito científico y de innovación que consideran prioritarios y deberían estar solucionados en el año 2030.

En el acto de lanzamiento de esta iniciativa, Garmendia ha destacado el valor de la cultura científica y de la participación social en la ciencia como condiciones necesarias para asegurar la calidad democrática en una sociedad. En este sentido, ha recordado que “la participación ciudadana puede influir en decisiones políticas de gran calado” y ha resaltado la necesidad de que los ciudadanos puedan trasladar cada vez con más claridad al sistema científico sus preferencias, sus inquietudes y sus propuestas, como permite ahora la Agenda Ciudadana.

14 personalidades, 14 retos

El proyecto, que pretende incidir especialmente en los jóvenes y los emprendedores, presenta a catorce ciudadanos europeos cuyas creaciones o investigaciones forman parte de la vida diaria de todos, sin que muchas veces seamos conscientes de hasta qué punto nos han cambiado la vida.

Las catorce personalidades europeas, elegidas por un comité de expertos, han imaginado y formulado los retos propuestos a la ciudadanía, para que ésta valore y priorice cuáles deben formar parte de la Agenda de los ministros de ciencia e innovación. Entre ellas se encuentran personas muy conocidas como el arquitecto Norman Foster, la bióloga Jane Goodall o el físico Juan Ignacio Cirac; y otros cuyos nombres son menos conocidos, pero cuyas aportaciones ciertamente han cambiado la vida de los ciudadanos, como Franck Biancheri (el creador de las becas Erasmus), Karlheinz Branderburg (inventor del mp3) o Matti Makkonen (contribuidor principal de loa SMS).

Votaciones desde hoy y hasta el 26 de mayo

El proceso de participación ciudadana se centralizará en una página web, http://www.reto2030.eu y el periodo de votación se prolongará desde hoy día 22 de abril al 26 de mayo de 2010. Cualquier ciudadano europeo podrá votar por su reto preferido y entre todos los votantes se sortearán 4 experiencias científicas en forma de viaje para dos personas a ciudades europeas con grandes instalaciones científicas.ECYT) en el marco de la Presidencia Española de la Unión Europea.

Esta iniciativa de participación y sensibilización permitirá a los ciudadanos europeos hacer llegar a los máximos representantes de ciencia e innovación

Marcador electrónico

Para finalizar el proceso participativo y trasladar los resultados a los decisores políticos, un marcador electrónico reflejará en tiempo real los resultados en el centro de toma de decisiones de la Unión Europea, el Consejo Europeo. El marcador estará ubicado en hall central del edificio central del Consejo Europeo en Bruselas desde el 12 de mayo hasta el final de las votaciones (26 de mayo), momento en que los ministros y ministras europeos de ciencia e innovación, reunidos en Bruselas con motivo del Consejo de Competitividad de la UE, recibirán los resultados finales de la Agenda Ciudadana de Ciencia e Innovación.

Más información en la página www.reto2030.eu

Pamplona, sede del V Congreso de Comunicación Social de la Ciencia (10-12 de marzo de 2010)

En el año 1609 Galileo Galilei apuntó por primera vez al cielo con un telescopio. El 12 de marzo se cumplirá el 400 aniversario de la publicación del Sidereus Nuncius, obra que dio paso a la Ciencia Experimental y Moderna. Para conmemorar este aniversario durante los días 10 al 12 de marzo de 2010 se celebrará el V Congreso de Comunicación Social de la Ciencia CSC5, se inaugurará la exposición Galileo y la Astronomía Hablarán de ti siempre las Estrellas el 9 de marzo y se presentarán dos funciones de la obra de teatro “El honor perdido de Henrietta Leavitt”, que rinde homenaje al papel de las mujeres en Astronomía el 10 de marzo.

La Convocatoria 2010 cuyo lema es el de “una nueva cultura” recoge las iniciativas precedentes en las que se proponía dar más valor al papel de la ciencia dentro de la cultura.

Estos congresos son foros de reflexión sobre la comunicación social de la ciencia en el siglo XXI dirigido a periodistas, divulgadores, científicos, educadores, gestores ambientales, instituciones museísticas y similares, industria, editoriales, medios de comunicación, administraciones públicas, entidades educativas y culturales, y en general a las personas interesadas en el presente y futuro de la Comunicación pública de la Ciencia.

Este año 2010 se quiere comenzar a dedicar una parte del congreso a un país invitado. La propuesta para el CSC5 es que sea México, por ser un país en el que la comunicación de la ciencia ha tenido y tiene una dimensión fundamental. Treinta años después de la emisión en todo el mundo de la serie de televisión “Cosmos”, del astrofísico y divulgador estadounidense Carl Sagan, el congreso también recogerá ese ímpetu por hacer llegar al gran público, a través de los nuevos medios y estableciendo redes sociales, de la ciencia y la tecnología. Las experiencias en celebraciones como el Año de la Astronomía o el Año Darwin serán también objeto de análisis por sus responsables y expertos en la materia.

Leer artículo completo: http://tinyurl.com/ycsqc9h

UB: L’exposició de Peter Ginter sobre el gran accelerador de partícules LHC a Catalunya

Es tracta d’una mostra de gran format que es pot veure al del Parc de la Ciutadella (passeig dels Til·lers) fins el 7 de febrer. L’exposició constitueix una bona oportunitat per al públic en general per conèixer el procés de construcció de l’LHC, l’accelerador de partícules més gran i potent que hi ha en l’actualitat, i que representa una fita històrica en l’àmbit de la física de partícules.

L’LHC s’emplaça a la frontera francosuïssa, a les instal·lacions del Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN), institució que va organitzar l’exposició l’any passat als voltants del llac de Ginebra.

Des del final del 2009, la màquina accelera protons fins a velocitats pròximes a les de la llum. L’estudi de les col·lisions entre aquests protons oferirà nova informació sobre l’estructura microscòpica de la matèria i l’evolució de l’Univers, cosa que ajudarà a desvetllar alguns dels grans enigmes de la física moderna. L’LHC permetrà també estudiar, com mai abans s’havia aconseguit, les condicions que tenia l’Univers primitiu una fracció de segon després del Big Bang.

El Grup de Física de Partícules participa en un dels detectors que estudiaran les col·lisions entre protons, l’anomenat LHCb. Aquest detector està especialitzat en l’estudi de les diferències subtils entre la matèria i l’antimatèria, i el paper que aquestes han tingut en l’evolució de l’Univers.

La mostra itinerant s’ha exhibit en diverses ciutats espanyoles gràcies al Centre Nacional de Física de Partícules, Astropartícules i Nuclear (CPAN), gestionat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i rep finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) així com la participació de la Fundació BBVA.

Com a complement de l’exposició s’han programat visites guiades i conferències a càrrec d’investigadors del Grup de Física de Partícules i de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB i del CERN.

Informa: Bibiana Bonmatí